_____________

L'Assemblea Castelló d'Empúries Decideix, nascuda de la iniciativa popular castellonina, organitzà la consulta sobre la independència de Catalunya el 25 d'abril del 2010.

castellodecideix@gmail.com

CATALUNYA HA DE DIR PROU

Editorial d'avui publicat al crònica.cat.

Catalunya ha de dir prou

Després de quatre anys d'intriga, el Tribunal Constitucional ha resolt fallar contra la voluntat del poble. Enrere queden els tímids avenços que l'Estatut aprovat l'any 2006 aconseguia per la llengua, la fiscalitat, les infraestructures o el reconeixement de la nació. Fa mesos, i davant la perspectiva que el TC acabés dictant una sentència com la que ara es dóna a conèixer, la premsa catalana va publicar un editorial conjunt on reclamava respecte a la dignitat de Catalunya. Com la resta de manifestacions que de manera exemplarment democràtica Catalunya planteja, aquesta petició ha estat ignorada.

No podem seguir tapant-nos les orelles i tancant els ulls i la boca: és hora de dir prou. És hora d'avançar de manera efectiva cap a un futur on Catalunya sigui respectada com la nació que és. Ara mateix, la millor resposta que pot donar Catalunya és mostrar-se unida. Les institucions catalanes, la societat civil i la ciutadania han de mostrar el rebuig unànime a una sentència que estableix el topall fins on pot arribar Catalunya, a nivell d'autogovern, dins de l'Estat espanyol. Un límit que més del 60% dels catalans ja consideren del tot insuficient. És per aquest motiu que cal traçar un full de ruta que eviti el nostre estancament com a país:

1. MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Catalunya no pot restar impassible davant del que representa la fi del desenvolupament autonòmic de l'Estat espanyol. El país ha de sortir al carrer a mostrar el seu rebuig davant d'una sentència que converteix l'Estatut en paper mullat. Una decisió d'una dotzena de magistrats que ensorra la decisió que milions de catalans van prendre exercint el dret a vot en el referèndum sobre l'Estatut del 18 de juny de 2006. La Generalitat, tots els partits de tradició catalanista, els sindicats, la patronal, l'associacionisme del país, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de manifestar-se de forma massiva per defensar la dignitat del país.

2. SOM I SEREM UNA NACIÓ
El Tribunal Constitucional deixa clar en successives vegades de la sentència que “l'única nació és l'Espanyola, que és indissoluble'. Catalunya és una nació per raons històriques però, sobretot, per raons democràtiques. Democràticament, l'únic fonament de la sobirania nacional ha de ser la voluntat dels ciutadans i ciutadanes constituïts voluntàriament en poble, en nació. El poble català va expressar la seva voluntat de ser nació en referèndum, i no hi ha tribunal enlloc del món legitimat per abolir aquesta decisió. Que 30 anys més tard dels pactes constitucionals, Espanya segueixi sense reconèixer legalment que Catalunya és una nació és una flagrant falta de respecte. Però el que encara és més greu és que es posi en joc la supervivència i l'estatus de la nostra llengua comuna, el català. La sentència del TC deixa sense efecte l'article 6.1 “El català és la llengua pròpia de Catalunya” i ja no serà preferent en l'Administració i en els mitjans de comunicació públics. I per acabar-ho d'adobar, rebutja la consideració de la senyera o Els Segadors com a símbols nacionals. En resum, una intolerable passa enrere en el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.

3. CATALUNYA NO ENCAIXA DINS DEL MARC CONSTITUCIONAL ESPANYOL
Amb la sentència del TC, Espanya dóna per tancada la possibilitat de l'Estat Federal. Madrid acaba de mostrar quin és el seu límit de concessió d'autogovern per Catalunya. Ara els catalans i les catalanes han de decidir si es conformen amb el que Espanya permet o si volen més poder polític i econòmic pel país. I l'única possibilitat que té Catalunya per assolir més benestar és amb l'assumpció de més competències econòmiques i polítiques, i això significa avançar cap a la plena sobirania. El que és clar és que la gran majoria de catalans volen deixar enrere l'etapa autonòmica, i el punt de trobada entre federalistes, nacionalistes i independentistes és la constitució de Catalunya com Estat.

4. CAL ACABAR AMB L'ESPOLI FISCAL I EL DÈFICIT EN INFRAESTRUCTURES
L'espoli fiscal ha d'acabar per tal que els catalans i les catalanes puguin gaudir d'una economia pròspera i d'una societat del benestar més forta, més necessària que mai en temps de crisi econòmica. El TC lamina els tímids avenços que l'Estatut feia en aquest sentit, i per tant queda clar que Espanya no permetrà mai que Catalunya gaudeixi d'una fiscalitat justa. Cal que el Govern enfronti això mitjançant mesures contundents, que poden anar des del tancament de caixes fins una demanda oberta del concert econòmic basconavarrès. A més a més, les infraestructures catalanes com els ports o els aeroports segueixen en mans d'un govern, l'espanyol, que mai no hi ha demostrat el més mínim interès. Unes infraestructures totalment necessàries per l'avenç econòmic del país.

5. UNITAT PER DECIDIR
Trencat per part de Madrid el respecte institucional, la Generalitat de Catalunya ha de ser fidel a la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya. Sense renunciar a res, recollint allò que van votar els catalans, també l'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre de 2005. El govern actual i el que hi haurà després de les eleccions de la tardor hauran de provar totes les fórmules possibles perquè Catalunya sigui respectada, i això només s'aconseguirà amb la unitat política. Les possibles respostes en defensa de la dignitat de Catalunya són múltiples i totes requereixen de valentia: unitat d'acció dels diputats catalans al Congrés dels Diputats, un govern de concentració nacional, o una consulta per saber què en pensa la ciutadania de la retallada del TC i cap on vol que es dirigeixi Catalunya en el futur.  Només una Catalunya que sigui visualitzada com a forta, és a dir unida, serà respectada. El nou horitzó ja no és un nou Estatut, el nou horitzó es basa en el dret de decidir. Ara és l'hora que els catalans votem sense pors i sense límits imposats des de Madrid quin futur volem pel nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada